Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | la Vall d'Albaida | ||||
Capital | Luchente (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.324 (2023) (58,1 hab./km²) | ||||
Gentilici | llutxentina, llutxentí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 40 km² | ||||
Altitud | 280 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Ontinyent | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Moros i Cristians Darrer cap de setmana d'abril | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Xaro Boscà Aranda | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46838 | ||||
Codi INE | 46150 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46150 | ||||
Lloc web | llutxent.es |
Llutxent () és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida. Té 2.367 habitants (INE 2017).
Llutxent és un antropònim llatí, que denota l'existència d'un poblament romà, d'una villa Luciana (vil·la de la llum) o d'un pagu Lucianu (pagus de la llum).
Llutxent es troba 80 km cap al sud de València, a 20 km a l'oest de Gandia i a 110 km al nord d'Alacant. El terme del poble ocupa la major part de la zona nord-oriental de la comarca de la Vall d'Albaida, en una zona de transició en direcció cap a la conca hidrogràfica de la comarca de la Safor, cap a on es dirigixen la major part de les seues aigües. El seu terme ocupa un territori de 40 km², i l'altitud del poble és variant, la mitjana se situa en els 280 m.
El terme municipal de Llutxent fita amb els municipis següents:
Comarca de la Vall d'Albaida | Comarca de la Safor | |
---|---|---|
Quatretonda | Pinet | Gandia |
Quatretonda | Ròtova | |
La Pobla del Duc - Castelló de Rugat - Aielo de Rugat | Benicolet | Almiserà - Ador |
El relleu és constituït per una conca de materials eocènics i miocènica, en forma d'arc obert cap al sud-occident. Per la part del nord i de l'est n'hi ha una successió de plecs muntanyosos ibèrics, que s'orienten de nord-oest cap al sud-est, en els quals predominen els materials calcaris del Cretaci.
A la part septentrional es troba una penetració dels últims contraforts de la serra del Buscarró, d'on baixa el riu de Pinet, amb monts com ara l'Escollà (494 m), la Lloma Llarga (463 m) i el Bon Mojal (451 m). A la part oriental s'alça la serra Marxuquera, que té com a el mont més elevat el Puig Agut (593 m). No obstant això, el punt més alt del terme es troba a l'Alt de la Lletrera (720 m), al Surar.
El riu Vernissa travessa Llutxent durant part del seu recorregut cap a Gandia. Durant l'estiu el cabal sol ser nul. D'altra banda, durant la travessia per Llutxent rep l'aportació del seu afluent, el riu Pinet.
Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar, va exercir la jurisdicció sobre el lloc. En 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moriscos sublevats. El 1278, Pere I constituí la baronia de Llutxent, formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet. A mitjan segle xiv, Pere II vengué Llutxent a Olfo de Pròxita i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova, barons de Castalla. En 1520 els veïns resistiren l'atac dels agermanats. El 1574 es va fer càrrec de la baronia Pere Maça Lladró, marquès de Terranova i primer duc de Mandas, títols que s'incorporarien al marquesat de Dos Aigües en el qual senyoriu romangué fins a l'abolició, en el segle xix. A mitjan segle xvii les rendes senyorials descansaven en els censos emfitèutics en diners, regalies i terç delme.
L'economia rau bàsicament en l'agricultura, abans exclusivament de secà, que produïx albercoc, pruna, oliva, ametla, meló d'Alger, fraula i, més recentment, taronja. La indústria del poble es basa en l'agricultura, la construcció, el transport i la manufactura de palets, a més a més d'un sector servicis d'àmbit per les comarques centrals valencianes.
El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors d'Unitat per Llutxent (UxLL: EUPV-Socialistes-Independents) i 5 del Partit Popular (PP).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Unitat per Llutxent | Xaro Boscà Aranda | 765 | 56,75% | 6 () | ||
Partit Popular | Teresa Benavent Salvador | 568 | 42,14% | 5 (+1) | ||
Altres candidatures | 0 ( -1) | |||||
Vots en blanc | 15 | 1,11% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.348 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 26 | 1,89% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.374 | 75,91%** | ||||
Abstenció | 436* | 24,09%** | ||||
Total cens electoral | 1.810* | 100 %** | ||||
Alcaldessa: Xaro Boscà Aranda (UxLL) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots d'UxLL) | ||||||
Fonts: JEC, JEZ Gandia, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'alcaldessa de Llutxent és Xaro Boscà Aranda d'Unitat per Llutxent (UxLL), coalició electoral integrada per Esquerra Unida del País Valencià, el Partit Socialista del País Valencià i independents.
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Honorio Estornell Canet | PCE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Honorio Estornell Canet | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Honorio Estornell Canet | IU | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Jeanette Segarra Sales | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Jeanette Segarra Sales | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Jeanette Segarra Sales | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | José Miguel Aranda Orts | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | José Miguel Aranda Orts | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José Miguel Aranda Orts | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Pep Estornell Català | UxLL | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Xaro Boscà Aranda | UxLL | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana |
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2012 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.435 | 2.358 | 2.392 | 2.377 | 2.378 | 2.412 | 2.456 | 2.512 | 2.526 | 2.571 | 2.508 |
Quant al patrimoni llutxentí:
En relació a la natura, Llutxent compta amb diverses zones visitables:
L'última setmana d'abril Llutxent celebra les Festes de Moros i Cristians en honor del Miracle dels Caporals.
La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l'arròs: paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps; també hi ha un bon mostrari de dolços: la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí, bollos, farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domènec.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llutxent |